TFM 2021/22. ¿Cómo les adolescentes LGTBIQ+ construyen sus espacios seguros? Un estudio de caso fundamentado en el Capital Social
Piqueras Leza, R. & Valdivia, P. (Universitat Autònoma de Barcelona)
TdR 2021/22. Somni d’una vida. El meu institut
Sebastià Ferré, G., Cabrera Melich, C. & Aragonès Salvat, A. (Institut Cristòfol Despuig)
Partint de la meva passió per la docència i el convenciment que és possible una altra manera d’ensenyar més gratificant per a alumnes i professors, va sorgir la idea de crear un institut. El treball consta de la creació d’una base teòrica que porta a poder crear la metodologia, els principis i la part arquitectònica seguint uns principis de bioresponsabilitat d’un institut de creació pròpia.
TFM 2020/21. L’educació a través de les arts com a estratègia pel desenvolupament de l’autoestima en adolescents: investigació acció, la música com a eina transformadora.
Sangüesa Font, M. & Morón, M. (Universitat Autònoma de Barcelona)
Aquest document presenta la investigació-acció sobre l’autoestima d’adolescents de Programes de Formació Inicial (PFI) a través d’un projecte d’educació a través de les arts (ETA) amb l’objectiu de desenvolupar la seva autoestima. El projecte musical va ser aplicat durant el transcurs del curs 2020-2021 a Palau-solità i Plegamans, Barcelona. L’alumnat va crear els seus propis instruments amb materials reciclats, va gravar la música i la poesia per acompanyar-la parlant sobre el seu autoconcepte i reforçant la seva autoestima. A partir de la investigació d’aquest projecte es conclou que l’ETA fomenta el desenvolupament de l’autoestima i l’autoconcepte dels adolescents sense el Graduat d’Educació Secundària Obligatòria (GESO) i en risc d’exclusió social. Les conclusions d’aquesta investigació també evidencien la validesa de l’educació a través de les arts com a metodologia educativa tant per a l’adquisició de competències tant psicoemocionals com les pròpies del mòdul de PFI.
TFG 2020/21. Guia de Bones pràctiques: el desenvolupament positiu de les/els adolescents en Centres Residencials d’Acció Educativa
Simó Cunillera, I. & Balsells Bailón, M.À. (Universitat de Lleida)
La temàtica del present Treball de Fi de Grau sorgeix de l’interès vers el model de desenvolupament positiu de l’adolescent, un model que aporta una nova mirada en les intervencions socials. L’objectiu principal de la recerca és desenvolupar una guia de bones pràctiques, des d’aquest model, amb la finalitat que sigui un complement de la pràctica professional en Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE). La metodologia ha estat desenvolupada mitjançant una revisió de l’estat de la qüestió o revisió exploratòria (scoping review), el qual ha permès donar resposta a un seguit de qüestions determinades per assolir els objectius plantejats en la recerca. A través de l’anàlisi de la literatura científica i de l’experiència personal, acadèmica i professional, es presenta el seu resultat, amb l’objectiu de dotar de recursos als/les professionals que acompanyen a adolescents en CRAE. És rellevant copsar quins són els elements que han afavorit la participació i desenvolupament dels NNA al llarg del temps, per tal d’avançar en matèria de drets. A través de la guia de bones pràctiques, podem conèixer els elements que dibuixen el rol de la figura professional.
TdR 2020/21. Els Centres Residencials d’Acció Educativa: estigma o desinformació?.
Navas Martínez, D. & Chavarriga Gassol, M. (Institut Manuel de Montsuar)
Els Centres Residencials d’Acció Educativa són institucions encarregades d’acollir infants i adolescents en risc d’exclusió social. Tot i la seva important tasca, però, pràcticament se’n desconeix l’existència, per la qual cosa el jovent que hi resideix és estigmatitzat. Els objectius d’aquest treball han estat investigar la desinformació social i visibilitzar la realitat dels CRAE. A partir d’aquests plantejaments, s’han adreçat diverses enquestes digitals a la ciutadania catalana, a més d’entrevistar els equips educatius, directius i el mateix jovent tutelat dels CRAE. D’acord amb les dades recollides, s’han analitzat les respostes per tal d’interpretar-ne la informació i confirmar la hipòtesi inicial: Els Centres Residencials d’Acció Educativa, específicament el jovent tutelat, sofreixen una visible estigmatització social, causada per la desinformació de la societat. L’estudi presentat en l’anàlisi i interpretació global dels resultats confirma la desinformació social i els estereotips atribuïts al jovent tutelat i se n’analitzen les causes i l’impacte. Arran d’aquesta recerca s’ofereixen propostes de millora pel que fa a la visibilització del jovent tutelat i es fa una crida a la societat per un canvi.
TFM 2019/20. La situació dels i de les adolescents tuteltas pel sistema de protecció a la infància en els instituts d’educació secundaria.
Rabassa Parés, J. & Fuentes-Peláez, N. (Universitat de Barcelona)
En el present estudi, s’identifiquen les necessitats d’atenció i suport associades als possessos d’escolarització de l’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria tutelat pel sistema de protecció a la infància i l’adolescència. Alhora, es plantegen elements de millora i reptes que orientin la pràctica dels i de les professionals de l’educació secundària respecte a l’atenció educativa que ofereixen al col·lectiu.
TFM 2018/19. Efectes dels programes d’educació sexual amb el mètode “Peer to Peer” en els estudiants d’ESO de Lleida
Safont Maench, P. & Torrelles Nadal, C. (Universitat de Lleida)
Aquest estudi és una proposta que pretén realitzar programes d’Educació Sexual als instituts de Lleida per comprovar-ne l’efectivitat i la incidència a llarg termini, basats en un model Biogràfic i Professional o Comprensiu d’Educació Sexual. Els programes es duran a terme a través del mètode “Peer to Peer” o educació entre iguals. S’ha observat que l’Educació Sexual a Espanya ha estat, fins al dia d’avui, insuficient. No aborda la sexualitat des d’una visió integral i sistemàtica de la persona i la societat, sinó des d’una perspectiva biologista i higienista. Cal fer un replantejament, doncs, de la concepció que es té de la sexualitat en l’àmbit educatiu. L’adolescència és una etapa molt important per al desenvolupament de la persona i de la configuració de la seva pròpia identitat, i la sexualitat és un element que s’ha de tenir en compte. Per elaborar aquest l’estudi, s’ha fet una recerca sobre les bases conceptuals i teòriques de la sexualitat, l’Educació Sexual i sobre altres programes de sexualitat realitzats a través del mètode “Peer to Peer”.
TFG 2018/19. Des del meu objectiu: Programa socieducatiu per a jovés en procés de reunificació familiar en el marc de la protenció a la infàcia i l’adolescència
Aritzeta Solé, C., M. & Balsells Bailón, M.A. (Universitat de Lleida)
Els objectius generals d’aquest treball són els següents: aprofundir en la temàtica de la reunificació familiar, elaborar un recurs professionalitzador diferent a tots els existents i incorporar noves metodologies en la intervenció socioeducativa. Així doncs, s’ha dissenyat un programa socioeducatiu amb la finalitat de brindar suport/acompanyament individualitzat a joves (de 14 a 18 anys) que hagin viscut un procés de reunificació familiar i es trobin a la fase de retorn. Per tant, pretén afavorir la vivència positiva del retorn a casa d’aquests joves, des de la resiliència i l’empoderament, motivant-los a la desenvolupar un procés de reflexió/anàlisi vers la seva pròpia realitat. El programa consta de dos recursos: un dossier d’activitats (adreçat als joves) i una guia per la dinamització de les sessions de tutoria (adreçada als referents). El programa es basa en tres eixos metodològics concrets: les arts visuals com a recurs afavoridor de l’aprenentatge (mètode Photovoice), la perspectiva del desenvolupament positiu en l’adolescència i la temàtica de la reunificació familiar.
TdR 2018/19. Art-terapia: treballar les emocions amb les arts
Puigdemasa Nieto, C. & Borràs Filella, G. (Institut Màrius Torres)
Aquest treball consta d’una recerca sobre els recursos d’art-teràpia i de creativitat. Inclou els fonaments de l’art-teràpia, tipu de teràpies expressives-artístiques i mètodes i tècniques com punts centrals de la part teòrica. Per l’altra banda, la part practica es basa en la creació de diverses sessions d’art teràpia que després han set realitzades i autoavaluades.Al llarg del treball es desenvolupa l’impacte positiu que té la pràctica d’aquest tipus de psicoteràpia que utilitza els mitjans artístics com la manera de comunicació primordial. També s’introdueixen els recursos artístics-expressius en l’àmbit educatiu, l’artteràpia com a eina per crear un espai de lliure expressió on l’alumnat aprenguessi a partir de la seva pròpia curiositat en un ambient relaxat, flexible i motivador.
TFG 2017/18. La autonomía moral en el tránsito a la vida adulta de jóvenes en situación de vulnerabilidad
Balde Garcia, M. & Rodríguez Rodríguez, J. (Universitat de Barcelona)
La transició a la vida adulta és un procés important en la joventut, un camí en què interaccionen relacions i contextos que deriven en experiències que marquen la construcció subjectiva de la identitat adulta. Aquesta investigació intenta conèixer el paper de l’autonomia moral de joves en situació de vulnerabilitat en el trànsit a la vida adulta. Per fer-ho, s’ha recollit el relat biogràfic de quatre joves participants d’un projecte d’inserció sociolaboral. Alhora, es recullen les veus de dos educadors socials del servei esmentat que promouen espais de reflexió on l’educació moral i el desenvolupament autònom adquireixen protagonisme. A partir d’un estudi qualitatiu s’han realitzat les entrevistes que mostren la cura i la responsabilitat com a valors que resulten ser eixos importants per al trànsit a la vida adulta dels participants.
TFM 2016/17. Percepcions de l’alumnat sobre la co-docència: estudi de cas d’un centre d’educació secundària
Sanz Escutia, C. & Sanahuja, J.M. (Universitat de Barcelona)
La co-docència és una estratègia metodològica que permet atendre a l’alumnat amb NEE a l’aula ordinària a través del treball col·laboratiu entre professionals. Aquest treball analitza la percepció que tenen els alumnes sobre la co-docència entre els professors de matèria i les professionals de la USEE a través d’un qüestionari i de grups de discussió. Els alumnes identifiquen als professors de matèria com els encarregats de liderar l’aula, i a les professionals de la USEE com les encarregades d’oferir suport als alumnes amb NEE. Aquest fet pot comportar l’estigmatització d’aquests estudiants.
TFG 2016/17. SOS TEA. La resposta tecnològica a una situació d’emergència de persones amb TEA
Llop Herández, M., Queralt Romero, M. & José Luis Lázaro Cantabrana (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona)
Aquesta investigació contribueix al desenvolupament de l’aplicació SOS TEA, la qual es centra en donar resposta a la comunicació entre els cossos de seguretat i les persones amb el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) en una situació d’emergència. En el cas d’aquest treball d’investigació, l’objecte d’estudi gira entorn a l’aplicació i als seus aspectes de millora des d’un punt de vista pedagògic i social. Les línies d’investigació en les que s’ha focalitzat aquest projecte són diverses. La primera d’aquestes, ha volgut esbrinar quin és el suport més adequat per a la ubicació del codi alfanumèric que permetrà que l’agent de seguretat pugui obtenir les dades de la persona en situació d’emergència. La segona línia s’ha focalitzat en investigar quins són els missatges més òptims i significatius, que les famílies de l’associació en qüestió considerin, per tal d’incloure’ls a l’App. Aquests missatges estan centrats en les emocions dels seus fills/es o familiars amb TEA, les seves necessitats, així com els passos o planificació que pot seguir l’agent de seguretat per a tractar la persona amb TEA. La tercera línia ha estat centrada en la formació i sensibilització dels cossos de seguretat. S’ha analitzat la formació existent sobre el TEA que es duu a terme en l’associació col·laboradora del projecte SOS TEA i, en conseqüència, s’han dissenyat casos pràctics i vivencials per a poder incloure en aquesta formació, a través d’una orientació constructivista. Aquests casos es centren en millorar la interacció entre el/la professional i la persona amb TEA en les situacions d’emergència.