Salut mental i adolescència
L’adolescència pot estar comunament concebuda com una fase de “tempesta i estrès” i la preocupació respecte a la salut mental en aquesta fase de la vida no és nova.
Per aquests motius, en el Teenpod es mostra què significa gaudir d’una bona salut mental en l’adolescència, així com les barreres a tenir en compte i elements facilitadors per aconseguir-ho
El Teenpod va dirigit a professionals de l’educació i a altres persones interessades en la promoció de la salut mental en l’adolescència.
El Dr. Paulo Padilla, dóna resposta a les següents preguntes a través dels recursos multimèdia disponibles en el Teenpod:
- Per què és important promoure una bona salut mental en l’adolescència?
- Què entenem exactament per salut mental?
- Com realitzar accions per promoure la salut mental en l’adolescència, implicant a tots els agents educatius?
Documentals:
Pàgines web:
Salud Mental 360 (2021) La salud mental con una visión 360. Un portal de sant Joan de Déu (Web)
Pel·lícules:
Hasta los huesos (2017)
Al filo de los diecisiete (2016)
El camino de vuelta (2013)
Aquí y ahora (2013)
Las ventajas de ser un marginado (2012)
Una historia casi divertida (2010)
Aberastury, A. & Knobel, M. (1984). La adolescencia normal: un enfoque psicoanalítico. Buenos Aires: Paidós.
Bussing, R., Zima, B. T., Mason, D. M., Porter, P. C. & Garvan, C. (2011). Receiving Treatment for Attention-Deficit Hyperactivity Disorder: Do the Perspectives of Adolescents Matter? Journal of Adolescent Health, 49, 7-14. DOI:10.1016/j.jadohealth.2010.08.014
Doan, R. E. (1998). The king is dead; long live the king: narrative therapy and practicing what we preach. Family process, 37, 379-385.
Hadfield, M., & Haw, K. (2001). ‘Voice’, young people and action research. Educational Action Research, 9(3), 485-502. https://doi.org/10.1080/09650790100200165
Hall, G. S. (1904). Adolescence: Its psychology and its relations to psychology, anthropology, sociology, sex, crime, religion, and education. New York, NY: Appleton-Century-Crofts.
Harwood, V. (2009). El diagnóstico de los niños y adolescentes ‘problemáticos’: Una crítica a los discursos sobre los trastornos de la conducta [Diagnosing disorderly children: A critique of behaviour disorder discourses]. Madrid: Morata.
Launer, J. (1999). A narrative approach to mental health in general practice. British Medical Journal, 318, 117-119.
Lowe, P., Lee, E. & Macvarish, J. (2015). Biologising parenting: neuroscience discourse, English social and public health policy and understandings of the child. Sociology of Health & Illness, 37(2), 198-211. DOI: 10.1111/1467-9566.12223
Pérez Álvarez, M. (2011). El magnetismo de las neuroimágenes: moda, mito e ideología del cerebro. Papeles del Psicólogo, 32(2), 98-112.
Singh, I. (2013). Brain talk: power and negotiation in children’s discourse about self, brain and behaviour. Sociology of Health & Illness, 35(6), 813-827. DOI: 10.1111/j.1467-9566.2012.01531.x
Spandler, H., Secker, J., Kent, L., Hacking, S. & Shenton, J. (2007). Catching life: the contribution of arts initiatives to recovery approaches in mental health. Journal of Psychiatric and Mental Health Nursing, 14, 791-799.
Vadeboncoeur, J. & Padilla-Petry, P. (2020). Sociocultural perspective on adolescence. In S. Hupp & J. D. Jewell (Eds.), The Encyclopedia of Child and Adolescent Development, John Wiley & Sons, Inc. DOI: 10.1002/9781119171492.wecad304
Padilla, P. (2021). Salut mental i adolescència. A Balsells, M.A., Vaquero, E. & Fernández-Rodrigo, L. (Coord.) Teenpods. Càtedra Educació i Adolescència Abel Martínez Oliva.
PAULO PADILLA PETRY
Professor agregat del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la UB. Psicòleg de formació i doctor en Psicologia, la seva activitat de recerca comprèn l’aprenentatge dels joves dins i fora de contextos formals d’educació i la relació entre parentalitat i salut mental.
0 Comments